dimecres, 26 de març de 2014

VINT ANYS DE L'ASSOCIACIÓ I DEU DE LA BRÚIXOLA

Avui 27 de febrer celebrem vint anys de l´Associació. I ja fa uns quants mesos que alguns socis del Club ens diuen... i de la Brúixola... qué? Nosaltres fem deu anys!
Per això vam pensar... per què no escrivim el que és per nosaltres la Brúixola? Per explicar com sentim i com la vivim a tothom que vingui a sopar?
Perquè ja són deu anys del Club Social! Alguns hi són des del començament, altres fa menys temps, però tots coincidim en el mateix lloc i la mateixa hora cada tarda per compartir bons moments junts.
La Brúixola és de tots i tots en formen part. Tots hi trobem el nostre Nord, el nostre punt de referència. Però com que no podien venir tots junts a explicar-vos-ho, el Ferran llegirà de part de tots els socis i de part de les professionals del Club Social.
Tal i com diu una dita catalana,"Qui té bon amic, té bon abric!" Al club hi trobem un bon ambient i de confiança. Sempre hi trobem bona companyia, de gent molt maca i agradable. Ens hi sentim molt segurs, recolzats per companys que tenen problemes semblants als nostres, i això fa que ens hi sentim estranys. La Brúixola té una escalfor especial, que ens abriga i ens acull.
Deia William Shakespeare que l'esperit oblida el patiment, quan la tristesa té companyia i amistat que la consoli.
Ens agrada que al club hi coneixem gent nova i hi fem nous amics, i ja és ben dit que aquesta és la riquesa de la vida: "Qui té un amic, té un tresor!". A alguns de nosaltres el Club ens ha canviat la vida, perquè hi hem fet amics i companys que ens han ajudat a sentir-nos acompanyats i encoratjats en tot moment. I no només ens ajuda a nosaltres, ja que venir al Club contribueix també al benestar amb els de casa.
Hi ha un altre refrany que diu: "Qui canta els seus mals espanta". Nosaltres a la Brúixola ens ho passem bé, ens distraiem, ens relaxem i aprenem coses noves, d'una manera tan agradable i divertida que se'ns passa el temps volant!. Al Club fem activitats i sortides, en fem moltes de diferents, tan a dins del club com a fora, i això ens ajuda a sentir-nos part de la societat en la que vivim. Divertir-nos ens ajuda a atenuar la malaltia, perquè ens millora l'estat d'ànim. I és que, què hi ha millor que divertir-se per sentir-se bé?
Les experiències noves són les que ens fan créixer com a persones, venir al Club millora la nostra autoestima i fa que puguem enfrontar-nos a la vida amb més comoditat. La Brúixola ens ajuda a millorar la nostra capacitat d'autogestió. Podem escollir lliurement a quines activitats volem venir, i aquesta llibertat d'escollir, opinar i decidir, és la que ens permet viure la vida amb maduresa i gaudir-ne més plenament.
Els professionals del club són molt cordials i ens ajuden a ser cada dia més responsables de nosaltres mateixos. Hi podem parlar de les coses que ens preocupen i ens ajuden a resoldre problemes. Ells entenen la nostra malaltia i ens donen eines per aprendre a portar-bé. Diu Paolo Coelho que la companyia no és estar amb algú, sinó estar en algú. Això és el que trobem en ells, tenim la confiança de que passi el que passi ens estan acompanyant.
Quan anava a l'escola, el director em va dir: treballa, fes coses, sigues humil. No diguis "oh, treballo molt" ja que, si treballes sense esperar res, ja hi haurà qui ho valori. Això és el que fem els usuaris de la Brúixola ajudats per les monitores que la composen, per això hi ha tanta camaraderia, tantes ganes de fer coses noves i tanta amistat.
Ben cert és que com més serem, més riurem!, així que nosaltres esperem poder passar deu anys més amb la mateixa actitud, rebent a tothom qui vulgui venir al Club amb els braços i el cor ben oberts! I, ja per acabar, tal i com diu Miquel Martí i Pol, "Serem allò que vulguem ser!" i nosaltres volem ser feliços, així que de ben segur que ben aviat ens tornarem a trobar per celebrar els 20 anys de la Brúixola!
Els qui treballem a la Brúixola ho fem per alguna cosa. No és el prestigi, ni pel reconeixement social, ni tampoc per aconseguir la riquesa. Ho fem perquè ens ajuda a créixer com a persones. Estar amb els nois ens ajuda a entendre com en som de capaços els éssers humans de lluitar, d'esforçar-nos i de patir per aconseguir estar bé i ser feliços. Ells són un exemple de fortalesa, de valor i de perseverança. Sempre hem cregut que teníem un problema de salut mental no comporta debilitat, sinó una gran valentia. I ens agrada explicar-ho perquè creiem que això és el que tothom hauria de veure en ells.
Tothom mereix ser feliç, i ens honra poder cultivar l'amistat i la felicitat d'aquells que més s'ho mereixen. Això és el que fa que la nostra feina ens permeti viure d'acord amb els nostres valors i creences i que la Brúixola, per nosaltres, després de tots aquests anys, s'hagi convertit en part de la nostra vida.
Us regalarem un poema de Charles Chaplin, que creiem que té molta relació amb el que per nosaltres és La Brúixola.
Necesito de alguien
Necesito de alguien, que me mire a los ojos cuando hablo.
Que escuche mis tristezas y desiertos con paciencia y, aún cuando no comprenda, respete mis sentimientos.
Necesito de alguien, que venga a luchar a mi lado sin ser llamado.
Alguien, lo suficientemente amigo, como para decirme las verdades que no quiero oir, aún sabiendo que puedo irritarme.
Por eso, en este mundo de indeferentes, necesito de alguien que crea en esa cosa misteriosa, desacreditada y casi imposible: ¡LA AMISTAD!
Que se obstine en ser leal, simple y justo.
Que no se vaya, si algún dia pierdo mi oro, y no pueda ser más la sensación de la fiesta.
Necesito de un amigo, que reciba con gratitud mi auxilio, mi mano extendida, aún cuando eso sea muy poco para sus necesidades.
En esta búsqueda, empeño mi propia alma, pues con una amistad verdadera, la vida se toma más simple, más rica y más bella.
La Brúixola la fem entre tots, no té més valor qui treballa al despatx que qui està a la sala, els uns sense els altres no som res. Les nostres felicitats són per tots els qui, cada tarda, creem el seu caliu.
Moltes gràcies i moltes felicitats!