LA BRÚIXOLA COL·LABORA AMB EL CLUB ESPORTIU NATACIÓ BALAGUER

Per 5è any consecutiu el Club Esportiu Natació Balaguer organitza la Travessia nedant al Pantà de Sant Llorenç de Montgai, que enguany es celebrarà el 7 de setembre. I el Club Social La Brúixola s'encarrega, també per 5è any consecutiu, de confeccionar els trofeus pels guanyadors i guanyadores. En aquesta ocasió els realitzem amb fusta de pi i ceràmica.

Esperem assistir a la travessia i us animem a que vosaltres també ho feu i gaudiu d'una molt bona diada.

Aquí us mostrem algunes fotos del procés de realització dels trofeus, més endavant, quan estiguin acabats us n'ensenyarem més!

S.O.S DELS DISCAPACITATS

Creiem que els discapacitats per malaltia cerebral haurien de rebre més ajudes. N'hi ha molts que per a ser útils a la societat, és a dir, tenir una feina, fan molts sacrificis per poder desenvolupar la feina, com ara, no fumar, no prendre drogues, ni alcohol.

Doncs hi ha 1/3 de malalts cerebrals que podran treballar i així ser útils a la societat. Per aquests malalts cerebrals estaria bé que hi hagués llocs de treball disponibles. Hi ha també una altre terç de malalts cerebrals que no podrà treballar, però si fer activitats i aquests haurien d'anar a clubs socials.

També hi hauria d'haver residències per aquests malalts i que cada residència orientés als malalts: o sigui els que poden treballar doncs donar-los feina, els que no poden treballar oferi'ls-hi activitats a clubs socials i així desenvolupar habilitats socials com per exemple poder complir uns horaris i desenvolupar aptituds i hàbits per poder sentir-se útils.

Aquestes residències haurien de ser de baix preu per a que els malalts amb menys recursos hi poguessin accedir.

També seria necessari que es fessin cursets gratuits d'anglès, francès, ioga, pilates, etc i d'altres.

SANT JORDI I LA BRÚIXOLA

El passat 23 d'abril vam sortir del club i ens vàrem adreçar cap a l'eix comercial, perquè en el seu itinerari trobem la més gran exposició de llibres a càrrec de les diverses llibreries.

Destacaríem la presència de diversos autors que signaven al moment de la venda els seus llibres. Les temàtiques que vam trobar eren molt diverses, des de llibres oferts gratuïtament per la Paeria als seus conciutadans i els que també oferien als seus lectors els editors de premsa, fins als de contingut novel·lístic, històric, biogràfic, dietètic, gastronòmic, d'autoajuda, assagístic, d'espiritualitat, etc...

Voldríem també significar la presència de carpes i taules organitzades per diversos partits polítics, a on lògicament s'oferien llibres predominantment de temàtica política, tant de referència històrica com d'incidència en el moment polític actual de Catalunya.

Com a signe del caràcter de festa ciutadana, moltes de les parades dels llibres lògicament estaven guarnides amb roses i altres flors adreçades com a caràcter d'ofrena regal que tenen aquests ambdós productes entre la ciutadania catalana.

Com a entitat que som integrada a la SMC, ens va plaure també constatar la presència de taules protagonitzades per membres d'associacions vinculades al món de la salut mental.

Tanmateix eren nombroses les taules encapçalades per estudiants que volien participar activament en la gran festa ciutadana del llibre i de la rosa que, per cert, té ressons internacionals perquè coincideix amb la rememoració de la mort de Miguel de Cervantes i William Shakespeare.

Ens ho vàrem passar molt bé i amb ganes de mantenir els hàbits de lectura que amb més o menys intensitat tots practiquem.

Per acabar, esmentar que hi havia una parada molt original que deia: no li diguis que l'estimes regalant-li una rosa o un llibre, diga-li d'una altra manera i venien una postal amb un poema d'amor.

VINT ANYS DE L'ASSOCIACIÓ I DEU DE LA BRÚIXOLA

Avui 27 de febrer celebrem vint anys de l´Associació. I ja fa uns quants mesos que alguns socis del Club ens diuen... i de la Brúixola... qué? Nosaltres fem deu anys!

Per això vam pensar... per què no escrivim el que és per nosaltres la Brúixola? Per explicar com sentim i com la vivim a tothom que vingui a sopar?

Perquè ja són deu anys del Club Social! Alguns hi són des del començament, altres fa menys temps, però tots coincidim en el mateix lloc i la mateixa hora cada tarda per compartir bons moments junts.

La Brúixola és de tots i tots en formen part. Tots hi trobem el nostre Nord, el nostre punt de referència. Però com que no podien venir tots junts a explicar-vos-ho, el Ferran llegirà de part de tots els socis i de part de les professionals del Club Social.

Tal i com diu una dita catalana,"Qui té bon amic, té bon abric!" Al club hi trobem un bon ambient i de confiança. Sempre hi trobem bona companyia, de gent molt maca i agradable. Ens hi sentim molt segurs, recolzats per companys que tenen problemes semblants als nostres, i això fa que ens hi sentim estranys. La Brúixola té una escalfor especial, que ens abriga i ens acull.

Deia William Shakespeare que l'esperit oblida el patiment, quan la tristesa té companyia i amistat que la consoli.

Ens agrada que al club hi coneixem gent nova i hi fem nous amics, i ja és ben dit que aquesta és la riquesa de la vida: "Qui té un amic, té un tresor!". A alguns de nosaltres el Club ens ha canviat la vida, perquè hi hem fet amics i companys que ens han ajudat a sentir-nos acompanyats i encoratjats en tot moment. I no només ens ajuda a nosaltres, ja que venir al Club contribueix també al benestar amb els de casa.

Hi ha un altre refrany que diu: "Qui canta els seus mals espanta". Nosaltres a la Brúixola ens ho passem bé, ens distraiem, ens relaxem i aprenem coses noves, d'una manera tan agradable i divertida que se'ns passa el temps volant!. Al Club fem activitats i sortides, en fem moltes de diferents, tan a dins del club com a fora, i això ens ajuda a sentir-nos part de la societat en la que vivim. Divertir-nos ens ajuda a atenuar la malaltia, perquè ens millora l'estat d'ànim. I és que, què hi ha millor que divertir-se per sentir-se bé?

Les experiències noves són les que ens fan créixer com a persones, venir al Club millora la nostra autoestima i fa que puguem enfrontar-nos a la vida amb més comoditat. La Brúixola ens ajuda a millorar la nostra capacitat d'autogestió. Podem escollir lliurement a quines activitats volem venir, i aquesta llibertat d'escollir, opinar i decidir, és la que ens permet viure la vida amb maduresa i gaudir-ne més plenament.

Els professionals del club són molt cordials i ens ajuden a ser cada dia més responsables de nosaltres mateixos. Hi podem parlar de les coses que ens preocupen i ens ajuden a resoldre problemes. Ells entenen la nostra malaltia i ens donen eines per aprendre a portar-bé. Diu Paolo Coelho que la companyia no és estar amb algú, sinó estar en algú. Això és el que trobem en ells, tenim la confiança de que passi el que passi ens estan acompanyant.

Quan anava a l'escola, el director em va dir: treballa, fes coses, sigues humil. No diguis "oh, treballo molt" ja que, si treballes sense esperar res, ja hi haurà qui ho valori. Això és el que fem els usuaris de la Brúixola ajudats per les monitores que la composen, per això hi ha tanta camaraderia, tantes ganes de fer coses noves i tanta amistat.

Ben cert és que com més serem, més riurem!, així que nosaltres esperem poder passar deu anys més amb la mateixa actitud, rebent a tothom qui vulgui venir al Club amb els braços i el cor ben oberts! I, ja per acabar, tal i com diu Miquel Martí i Pol, "Serem allò que vulguem ser!" i nosaltres volem ser feliços, així que de ben segur que ben aviat ens tornarem a trobar per celebrar els 20 anys de la Brúixola!

Els qui treballem a la Brúixola ho fem per alguna cosa. No és el prestigi, ni pel reconeixement social, ni tampoc per aconseguir la riquesa. Ho fem perquè ens ajuda a créixer com a persones. Estar amb els nois ens ajuda a entendre com en som de capaços els éssers humans de lluitar, d'esforçar-nos i de patir per aconseguir estar bé i ser feliços. Ells són un exemple de fortalesa, de valor i de perseverança. Sempre hem cregut que teníem un problema de salut mental no comporta debilitat, sinó una gran valentia. I ens agrada explicar-ho perquè creiem que això és el que tothom hauria de veure en ells.

Tothom mereix ser feliç, i ens honra poder cultivar l'amistat i la felicitat d'aquells que més s'ho mereixen. Això és el que fa que la nostra feina ens permeti viure d'acord amb els nostres valors i creences i que la Brúixola, per nosaltres, després de tots aquests anys, s'hagi convertit en part de la nostra vida.

Us regalarem un poema de Charles Chaplin, que creiem que té molta relació amb el que per nosaltres és La Brúixola.

Necesito de alguien

Necesito de alguien, que me mire a los ojos cuando hablo.

Que escuche mis tristezas y desiertos con paciencia y, aún cuando no comprenda, respete mis sentimientos.

Necesito de alguien, que venga a luchar a mi lado sin ser llamado.

Alguien, lo suficientemente amigo, como para decirme las verdades que no quiero oir, aún sabiendo que puedo irritarme.

Por eso, en este mundo de indeferentes, necesito de alguien que crea en esa cosa misteriosa, desacreditada y casi imposible: ¡LA AMISTAD!

Que se obstine en ser leal, simple y justo.

Que no se vaya, si algún dia pierdo mi oro, y no pueda ser más la sensación de la fiesta.

Necesito de un amigo, que reciba con gratitud mi auxilio, mi mano extendida, aún cuando eso sea muy poco para sus necesidades.

En esta búsqueda, empeño mi propia alma, pues con una amistad verdadera, la vida se toma más simple, más rica y más bella.

La Brúixola la fem entre tots, no té més valor qui treballa al despatx que qui està a la sala, els uns sense els altres no som res. Les nostres felicitats són per tots els qui, cada tarda, creem el seu caliu.

Moltes gràcies i moltes felicitats!

GENIALITAT O BOGERIA

A propòsit d'una "contra" de la vanguàrdia titulada: "Dalí va ser un gran pensador..." i atesa la seva gran excentricitat unida a la seva capacitat creadora en l'àmbit artístic, vàrem reflexionar sobre la possible extrapolarització a l'àmbit mental del que succeeix en l'àmbit sensorial: si els cecs o deficients visuals tenen una capacitat auditiva i tàctil per sobre de lo normal, no podria ser coherent pensar que el dèficit de funcionament dels neurotranmissors típic de moltes patologies mentals obriria les portes als que les pateixen a desenvolupar compensatòriament una major sensibilitat en l'àmbit artístic o metasensorial?

En el que vàrem demostrar consens és en el paper de la voluntat en la construcció de la personalitat. L'esforç i la dedicació a una tasca portarà resultats positius fins i tot a partir d'una sèrie de limitacions que pot tenir la persona, tant físiques, sensorials o mentals.

En quan al tema del titular que ens ocupa dir solament que Dalí és coetani d'Einstein i de Freud i esdevindria genial en la síntesis que fa de les aportacions a la física quàntica del primer i a la teoria psicoanalítica del "id" inconscient,(paranoic), que esdevé transformador de la realitat,(crític) del segon, expressada en la originalitat surrealista de la seva obra pictòrica, i, cal afegir, també de la seva menys coneguda obra escrita.

QUI SOM?

Qui som? Som un grup de persones plenes de salut mental que desitjaríem arribar a la inclusió social. Tenim uns professionals al darrere als quals seguim i escoltem, estem rodejats també de diferents tipus de persones: els que ens compadeixen, els que ens miren com a inferiors i els que entenen la nostra realitat.

Al Club Social La Brúixola fem diferents activitats i tallers, un d'ells és el taller de comunicació, on llegim notícies del diari o d'internet i després les comentem, i des d'aquest taller és des d'on hem decidit tornar a activar el nostre bloc per tal de poder compartir i donar veu a la nostra opinió i aconseguir d'aquesta manera que la gent ens conegui una mica més.

Esperem que participeu i ens acompanyeu en aquest nou projecte!